Durant els últims dies, per tot el món hem pogut veure les imatges de les protestes a Turquia. Sobre tot corren imatges per les xarxes socials, tot i que també podem veure’n a la premsa i a la televisió. Tot va començar al parc Gezi, a Istanbul. Ara les manifestacions se succeeixen a tot el país en solidaritat amb la cuausa per la qual lluiten els manifestants al parc Gezi. Però, per damunt de tot, en contra de la reacció del govern d’Erdogan que ha reprimit fortament les manifestacions mitjançant l’ús de la violència policial.

Entrevistaré dues persones per tractar aquests fets. Derya Çalık i una de les persones que està darrere de la pàgina de facebook “Occupy Gezi”.

Derya Çalık és llicenciada en relacions internacionals i en aquests moments cursa dos màsters, un en en filosofia i l’altre en relacions internacionals. Està preocupada pel que passa a la seva ciutat, al seu país, com ho estan moltíssimes persones que han sortit als carrers i d’altres que els donen suport des de casa.

La pàgina de Facebook “Occupy Gezi” és un espai virtual en el qual es comparteix informació relacionada amb els esdeveniments als carrers de Turquia durant els últims dies, amb el propòsit d’arribar a la gent de tot el món, de fer saber el que viu la gent als carrers en aquests moments.

turkey1main

Veus IV: Entrevista amb Derya Çalık

G.Y: Quina és la cultura de la protesta social a Turquia?
D.C: En general, la forma de protestar que té la societat turca és molt reflexiva. Tot i que al país es produeixen molts canvis i la gent no n’està contenta, no hi ha experiència de protesta social i a la ciutadania li costa organitzar-se per a protestar.
Aquí, al meu país, la gent té molta por de posicionar-se políticament, s’estimen més estar lluny de la política en comptes de participar-hi. D’alguna manera, es pot entendre aquesta situació. Si revisem la història ens trobarem amb molts exemples del passat en què el posicionament va tenir repercussions negatives per als ciutadans. Per tant, ser un manifestant o un activista és difícil i espanta. Em refereixo especialment a la gent que no és membre de cap partit polític o de cap organització, sigui legal o il·legal.
S’usen les places importants de la ciutat com Taksim, Beşiktaş o Kadıköy per protestar. Fins ara no s’usava, gairebé mai, l’internet.
Lluitar contra la policia és una part molt important de les protestes. Perquè la policia turca tracta molt violentament i durament els ciutadans durant una manifestació encara que no sigui una manifestació ideològica. Cal anar amb compte amb la policia perquè no s’aturen fins que la gent pateix.

G.Y: Hom es lliura sovint a l’espai públic per a dur a terme protestes socials? Quina ha estat històricament la posició del govern davant d’aquest tipus de moviments?
D.C: Si, la gent fa servir generalment les places públiques per a les manifestacions. Fins al moment present a Turquia els moviments i protestes socials no han portat a cap canvi important ja que mai no hi ha hagut figures polítiques capaces d’encaminar aquests moviments i s’han apagat per si mateixos. No hi ha una oposició forta i la que hi ha no sap com dirigir una situació d’aquestes característiques per a aconseguir un canvi.
El govern pensa que els manifestants de les places són: “uns grups radicals, no saben res d’història, no tenen ni idea de la política, només tenen un objectiu i aquest és provocar la societat, res més.” També, segons el govern, realitzar protestes a les places no és una manera de reclamar i obtenir drets. Segons el govern, la forma d’expressar les idees és participar a les eleccions i votar els partits polítics. En el govern, com que tenen la majoria absoluta, creuen que poden fer el que vulguin, ignorant el que volen i diuen els altres actors socials i la ciutadania després de les eleccions. Això no ajuda en res, només ens provoca més.

G.Y: Els últims dies hem vist imatges molt dures que han donat el tomb al món. Tot va començar a causa d’un pla per part del govern per a construir un centre comercial on ara hi ha el parc Gezi, al barri de Taksim. Aquest projecte forma part d’algun projecte urbanístic gran?
D.C: A Turquia, fins avui he vist moltes protestes en diferents parts del país, però aquesta és la primera vegada que he estat en una protesta com la del Parc Gezi, tan gran i espontània.
Tot va començar amb una protesta perquè no s’enderroqués el Parc Gezi. Molts joves i activistes van ser aquí solament per protestar pel projecte de construir un centre comercial, destruint els arbres, destruint fins i tot el parc. Va començar com una protesta ecologista. No tenia un caràcter ideològic ni polític.
Se sap que el govern té un projecte per a construir-hi un centre comercial, però ho nega. Erdogan, el primer ministre turc, diu que s’hi construirà una caserna militar (com un símbol històric), perquè volen conservar la història. Però està molt clar que s’hi construirà un centre comercial perquè negocien amb els empresaris que volen obrir-hi les seves botigues. En fi, és una part del projecte urbanista. La ciutat ha canviat molt en els últims temps. Volen canviar totalment l’ambient d’Istanbul. Per exemple, hi ha algunes zones històriques i antigues, però el govern, amb els seus projectes, sempre dóna suport als empresaris perquè construeixin edificis moderns i alts a tot arreu, en lloc de mantenir i cuidar les cases antigues. Volen fer fora la gent que viu en aquestes zones perquè, generalment, hi viuen persones amb un nivell econòmic baix.

G.Y: Pots explicar com s’han succeït els fets dels últims dies i com la situació ha esdevingut tan violenta?
D.C: Com he dit abans, tot va començar com una protesta ecologista però, d’una forma molt difícil d’explicar, va arribar a un punt molt violent. Els manifestants no tenien cap intenció de lluitar contra la policia fins que va començar la policia tirar gas pebre al Parc.
Al principi estàvem aquí amb llibres perquè vam voler fer una protesta llegint llibres i acampant per passar la nit. Ens van donar suport alguns actors, escriptors i polítics també. Els primers dies la policia va atacar a la matinada amb bombes de gas pebre.
Volíem quedar-nos-hi però no ens deixaven. No va quedar altra opció més que sortir del parc. El 31 de maig, la policia va començar a fer “la seva feina” perfectament.
Era l’hora que fessin alguna cosa ja que a tot Istanbul es parlava del que passava al Parc. Divendres a la tarda, molta gent, després de sortir dels seus treballs, van anar al Parc Gezi, al barri de Taksim, per mostrar el seu suport a la protesta. Amb l’arribada de més gent a la plaça, també va arribar més policia. Així va començar el que semblava gairebé una guerra entre els manifestants i la policia. La policia no era només al Parc, va començar a estendre’s per tots els punts del barri de Taksim. A la nit, van tancar els accessos al barri. Estaven bloquejats els camins per evitar que hi arribés més gent. La violència va començar així.

G.Y: Què és el Parc Gezy per Istanbul? Pots explicar la importància històrica d’aquest parc?
D.C: En aquest mateix lloc hi va haver una caserna militar que va quedar de l’època otomana. Al 1940, es va convertir en un parc. No és molt gran, però és un dels pocs parcs que té Istanbul, especialment al centre de la ciutat on gairebé no s’hi veuen arbres. Per això és important, volem que Istanbul respiri.

G.Y: La violència ha arribat a extrems els últims dies a Istanbul. Podem veure imatges en què la policia utilitza gas pebre, canons d’aigua i altres formes de violència física. Amnistia Internacional afirma que hi ha hagut dos morts i molta gent ferida. Com es viuen aquests fets als carrers?

D.C: El que dius és cert. El que va fer la policia no va ser per aturar les manifestacions, va ser per torturar. Van usar la força de forma descontrolada contra la societat. De veritat, era increïble veure com un policia pot tractar la gent del seu país d’aquesta manera.

D.C: El que dius és cert. El que va fer la policia no va ser per aturar les manifestacions, va ser per torturar. Van usar la força de forma descontrolada contra la societat. De veritat, era increïble veure com un policia pot tractar la gent del seu país d’aquesta manera.
Van tirar grans quantitats de gas pebre, bales de goma, pegaven la gent amb porres, van detenir molta gent i sabem també que van morir dues persones.
He vist moltes persones ferides. Durant les manifestacions hi havia moments en què no podíem respirar per la culpa del gas i miràvem d’entrar en algun lloc per poder-ho fer i vam entrar en un hotel. A l’hotel hi havia molta gent buscant refugi i els treballadors ens van rebre bé, ens van ajudar molt, ens van donar aigua i llimona per als efectes del gas.

G.Y: Quina és la posició del govern Erdogan sobre es pla de construcció? I del que està succeint els darrers dies i els excessos de violència per part de la policia?
D.C: El govern d’Erdogan, el 31 de maig, quan va començar l’escalada de violència, no va donar cap explicació tot i que la gent n’esperava. Ahir, 1 de juny, va parlar Erdogan, per fi va donar explicacions. Va dir, un cop més, que: “la policia fa la seva missió, és normal” i “nosaltres durem a terme el nostre projecte, no ho deixem en mans de grups radicals.” Els manifestants s’han revolucionat arran d’aquestes frases. També va dir que si hi va haver alguna equivocació amb l’ús del gas pebre, serà investigat. Erdogan, com sempre, segueix ignorant els ciutadans i acusant “grups radicals” de provocar la societat.

G.Y: Com tracten els mitjans de comunicació nacionals i internacionals aquests fets?
D.C: Segons els mitjans de comunicació turcs no hi ha res a dir. Crec que estan venuts en la seva totalitat. No volen ni esmentar l’assumpte. No fan cap esforç per mostrar el que passa. La televisió segueix amb la seva programació diària com si no passés res als carrers del país.
Els mitjans de comunicació turcs gairebé mai no donen suport a res que vagi en contra del govern, aquest és un dels grans problemes. Durant el règim de l’AKP, la postura dels mitjans era totalment incomprensible. Segueixen estant al costat del govern i eviten criticar el comportament de “la seva” policia.

G.Y: Ahir va començar a haver-hi manifestacions en altres parts del país. A on creus que poden arribar aquestes protestes?
D.C: Les manifestacions van començar a Istanbul i s’han estès fins al sud del país. Moltes ciutats hi ham mostrat suport. No només a Turquia, he vist també moltes protestes a favor nostre en diferents parts del món.
Crec que és evident que la societat turca ha après a unir-se i se seguirà la protesta. Tot el que passa ens serveix com un bon exemple, mai no ho oblidarem. Una altra cosa que hem après un cop més és que la policia turca no té consciència.

Turkey-uprising

Veus V: Entrevista amb una administradora de la pàgina de FB “Occupy Gezi”

G.Y: La pàgina de FB “Occupy Gezi” s’ha creat fa tres dies i ja ha sobrepassat els 16.000 seguidors. Qui hi ha darrere d’aquesta pàgina? Es tracta d’una resposta a l’omissió per part dels mitjans de comunicació turcs sobre el que passa?
O.G: Jo sóc cap de màrqueting. Diré, una mica avergonyida, que tinc por de sortir als carrers i he decidit fer el que sé fer millor; he creat una pàgina de facebook per donar cobertura i visibilitat internacional al que passa a Turquia. Molta gent utilitza les xarxes socials per a comunicar-se entre sí als carrers, per organitzar-se, però cap d’ells no pot traduir i difondre informacions. Els mitjans de comunicació generals no ho fan, així que nosaltres hem decidit fer el que calia per a arribar a l’opinió pública internacional.
Dos amics m’estan ajudant. Un d’ells era observador per a una ONG i l’altre està diplomat en ciències polítiques, encara que treballa en un camp totalment diferent.

G.Y: Quin tipus d’informació pot trobar la gent a “Occupy Gezi”?
O.G: Hem traduït els fils de conversa dels manifestants, articles de premsa i les paraules de personalitats influents al país. Com que és molt difícil trobar fonts d’informació fiables, intentem crear un canal on la gent pugui llegir sobre la situació recent i rebre i compartir vídeos dels carrers que no es troben als mitjans. Hem intentat cobrir tot el que passa perquè qualsevol persona que hi entri sense tenir-ne coneixement pugui informar-se, comprendre el que passa i recolzar-nos en la nostra lluita per la llibertat d’expressió i per drets humans.

G.Y: He sentit que heu tingut problemes amb les comunicacions a Turquia a causa de l’ús per part de la policia de desinhibidors de senyal. És cert?
O.G: Com que de cop i volta teníem seriosos problemes de connectivitat, gràcies als meus coneixements una mica “geeks”, vam començar a fer servir una connexió VPN. A Turquia no tenim una bona connexió 3G; quan s’usa molt es col·lapsa. No ha estat per casualitat que la gent tingués problemes de connexió als carrers, ja que s’estima que hi ha hagut més de 100.000 persones manifestant-se. A més a més, moltes persones han informat de l’ús de inhibidors de senyal. Era impossible connectar-se fins i tot en els carrers en què no hi havia massa gent. Les botigues, restaurants, hotels i els residents de la zona han proveït de wi-fi els manifestants, tot traient les contrasenyes de les seves connexions, i s’ha solucionat aquest problema.
Una amiga que viu al Regne Unit se’ns ha unit i, en cas que perdem la connexió, confiem en ella per seguir el treball. Així ens hem convertit en un petit grup de quatre. No pertanyem a cap grup polític ni organització ètnica, som persones corrents preocupades per la situació.

Aquesta entrevista ha estat continuada 24h més tard. Podeu accedir a la següent publicació aquí.

Altres links d’interès:

Les fotografies les he demanat a ROAR Magazine

Aquesta és la pàgina de fb d’Occupy Gezi

El blog de Lluís Miquel Hurtado, el novio de Derya Çalık, periodista català, on hi podeu trobar més informació sobre el que està succeïnt a Turquia.

Seguiu les properes publicacions del blog a FB.

Seguiu les properes publicacions del blog a Twitter.