El nivell de violència ha crescut, la policia està fora de control i ningú del govern no sembla posar límits a les seves accions. Les manifestacions s’han estès per tot Turquia, figures públiques, des de periodistes o polítics fins a personalitats de l’àmbit de la religió han mostrat el seu desacord en relació al tracte extremadament violent per part de la policia i el govern cap als manifestants. Avui ens trobem de nou amb Derya Çalık i l’administradora de “Occupy Gezi” per actualitzar la informació relativa a la situació del país de la mà de dues persones que ho viuen molt de prop. En primer lloc trobareu el que volia ser una entrevista i, a causa de les circumstàncies, ha esdevingut un relat dels carrers i des dels carrers del barri de Besiktas, a Istanbul, per Derya Çalık. A continuació, una sèrie de preguntes respostes per “Occupy Gezi”.

Aquesta publicació és la continuació d’una entrevista publicada ahir. Podeu accedir-hi aquí.

turkey1main

Veus IV: Entrevista amb Derya Çalık

GY: El següent text havia de ser una entrevista. Derya es trobava al barri de Besiktas i vaig contactar amb ella. En les circumstàncies amb què es trobava,  només va poder enviar un relat per mitjà del seu telèfon mòbil, ja que els gasos lacrimògens i la tensió constant no li van permetre mantenir una comunicació més tranquil·la i interactiva. Dono les gràcies a la Derya per compartir la seva experiència en aquests moments.
DC: La policia es comporta de forma salvatge i les coses empitjoren. El govern continua ignorant els manifestants. Erdogan ha deixat el país i se n’ha anat al Magrib. La tensió s’acumula cada dia més. Avui la confederació de sindicats de treballadors revolucionaris, DISK, ha dit que demà començarà una vaga. No sabem com la portaran a terme ja que la vaga general és il·legal a tot el país, però trobaran una manera de fer-ho.
Avui, a més a més, segons l’associació de metges TTB, un jove de 20 anys anomenat Mahmet Ayvalitas ha mort. És la primera mort confirmada des de l’inici de la violència però, tal com vaig dir ahir, Amnistia Internacional ja havia declarat dos morts així que si això és cert, Mehmet és el tercer mort.

Hi ha helicòpters per tot arreu, la gent està excitada i hi ha gas pebre a tots els carrers. En aquests moments la policia no ataca, sembla que esperin. Arriba més i més gent. Les entrades al barri de Taksim estan tancades de nou i hi ha dotzenes de policies per tot arreu. Algunes persones ballen i canten, tots portem ulleres de natació i màscares i tots plorem a causa dels efectes del gas.

Hi ha gent de grups polítics d’esquerres, alguns grups més radicals, anarquistes, hi ha lloc per a tothom. Pares i mares amb els seus fills, és una oposició heterogènia. La gent maleeix Erdogan. És una protesta molt forta. Ahir quan era al meu petit barri va ser increïble. La gent va sortir a cridar a les finestres de casa seva i molta gent va començar a caminar en direcció a les casernes de la policia del barri. La policia estava preparada esperant per atacar. Hi havia molts nens amb els seus pares, ploraven per culpa dels gasos. Les protestes ja no succeeixen només a Taksim, són a tot arreu.

2013-06-01T155232Z_1455227545_GM1E9611U8T01_RTRMADP_3_TURKEY-PROTESTS

Veus V: Entrevista a una administradora de la pàgina de FB “Occupy Gezi”

GY: Ahir vas penjar a la pàgina “Occupy Gezi” el que segueix: “Alguns periodistes es resisteixen a les polítiques dels canals pels quals treballen. Sirin Payzın va rebre Özgür Mumcu (un activista per la democràcia real) a la CNN Turk. Ens va entusiasmar veure’l en un canal que ha aplicat la censura. La seva primera frase va ser “Gràcies per convidar-me, esperàvem que retransmetéssiu aquesta entrevista en comptes d’un documental de pingüins”. Pots parlar més sobre això?
OG: Özgür Mumcu és una persona que no tracta de ser políticament correcta. Va dir-ho tot tal com va succeir. Sirin Payzın li va fer preguntes senzilles que la gent pogués comprendre, i Özgür Mumcu va constatar fets per mostrar les mentides del govern i els va acompanyar amb vídeos. Estem parlant d’una televisió molt popular, CNN Turk, i l’entrevista va tenir una gran cobertura. Estic segura que milers de persones es van assabentar del que passa en aquests moments gràcies a Sirin Payzın i Özgür Mumcu. Crec que Sirin Payzın serà acomiadat aviat a causa d’aquesta entrevista.
El fet que Sirin Payzın rebés Özgür Mumcu ha estat molt important degut que Özgür és un intel·lectual, però també un símbol per a la gent. El seu pare, Ugur Mumcu, va ser un periodista molt important que fou assassinat l’any 1993. El seu cotxe va explotar quan ell era a l’interior. La família Mumcu són un símbol de la llibertat d’expressió a Turquia.

Cal esmentar el fet que a la majoria de les televisions els presentadors i presentadores s’han vestit de color negre. Alguns d’ells ni tan sols s’han maquillat, tenien un aspecte miserable. Això s’ha vist fins i tot als canals que a causa de la censura no han cobert les protestes i han seguit amb la programació habitual.

GY: Què hi fa a l’exterior el primer ministre Erdogan quan té al país una situació com aquesta?
OG: Erdogan va deixar el país per anar al Marroc, Tunísia i Algèria. Ara és al Marroc. Hi deu haver alguna cosa que necessita comprar amb urgència. Ha fet una roda de premsa fa unes hores, la cinquena roda de premsa des d’ahir. Li han preguntat sobre les paraules del president que va dir “Hem rebut un missatge de la societat”. Erdogan ha respost: “No sé a què es refereix amb aquestes paraules”. Després ha repetit el seu discurs buit de lògica sobre el nombre d’arbres a la ciutat, els grups marginals, etc. Res de nou. Després ha afegit: “Sé que quan torni la situació ja s’haurà acabat.”

GY: I què hi ha de les altres veus públiques del país?
OG: El líder del principal partit de l’oposició, Kilicdaroglu, ha visitat avui el president Abdullah. Després de la trobada, Kiliçdaroglu ha dit educadament: “Li he recordat que té poder”. No hi ha cap organització més enllà del partit AK i el Primer Ministre Erdogan que defensi l’actuació de la policia en aquests moments. Alguns homes influents de l’àmbit religiós han fet declaracions a la televisió dient que aquest terror policial i l’actitud del govern en contra de la seva pròpia gent és inacceptable en nom de qualsevol religió o creença. Zekeriya Beyaz, un home de religió que és una gran celebritat, ha parlat del mal comportament del govern i de la policia.

GY: Has dit que el líder de l’oposició, Kilicdaroglu, ha parlat del poder del president. Què pot fer el president en una situació com aquesta?
OG: En el sistema polític turc, el primer ministre és com un director executiu i els seus ministres són els que executen les seves ordres. El primer ministre és delegat pel seu partit i tria els seus ministres, nosaltres no podem triar-los un a un. Bàsicament ell decideix qui vol tenir a prop. D’altra banda, el president és el protector de la república. Ell no pertany a cap partit polític i és designat pel parlament. Abdullah Gül no fa les lleis, només les pot revocar i enviar de nou al parlament, però no pot revocar dues vegades una mateixa llei. Ell no pren decisions operatives. Hi ha dues coses crucials que pot fer: trucar al Consell de Seguretat de la Nació o trucar al Consell de Ministres (Bakanlar Kurulu) per convocar una reunió extraordinària. Aquestes decisions serien un senyal immediat que està disgustat amb la situació. No pot acomiadar ningú.

GY: Per acabar, Derya ha comentat que el sindicat dels treballadors revolucionaris, DISK, ha convocat una vaga. Què ens pots dir sobre això?
OG: DISK i KESK, la confederació de sindicats de treballadors del sector públic, han fet una crida a la vaga des de demà al migdia, 4 i 5 de juny. Han convidat altres sindicats a unir-s’hi. Hi ha un total d’11 sindicats que faran vaga. Tenien prevista una vaga abans que comencessin les protestes al parc Gezi i l’havien previst per al dia 5 de juny a causa d’una llei totalment irrellevant. Ara hi han afegit un dia per mostrar el suport a les protestes contra el govern.

Turkey-06

Aquesta entrevista ha estat continuada 24h més tard. Podeu accedir a la següent publicació aquí.

Altres links d’interès:

Les fotografies les he demanat a ROAR Magazine

Aquesta és la pàgina de fb d’Occupy Gezi

El blog de Lluís Miquel Hurtado, el novio de Derya Çalık, periodista català, on hi podeu trobar més informació sobre el que està succeïnt a Turquia.

Seguiu les properes publicacions del blog a FB.

Seguiu les properes publicacions del blog a Twitter.