Nota metodològica: Dissabte passat vaig veure per primera vegada imatges del que passava a Turquia i em va preocupar la situació. Vaig contactar amb una amiga turca perquè m’expliqués els fets i així va sorgir la idea de fer una entrevista per al bloc, que està dedicat a la publicació d’entrevistes no editades. Com que no edito els materials, sempre hi ha el risc que l’entrevista sigui una mica llarga, però d’altra banda això permet a l’entrevistat expressar-se amb llibertat, sense sentir la pressió dels límits d’espai (com sol succeir amb els mitjans de comunicació i la premsa escrita). El que aneu llegint aquests dies havia de ser una entrevista i, d’alguna manera, s’ha convertit en un diari d’entrevistes i en la meva ocupació de cada tarda. L’extensió de les primeres dues publicacions sobre les protestes a Turquia vaig plantejar-la segons els meus criteris habituals, però aquest treball informatiu de seguiment sobre Turquia sembla que s’allargarà una mica i, per aquest motiu, les properes publicacions seran una mica més curtes llevat que la situació exigeixi el contrari. Seguim amb l’assumpte que tenim entre mans. Des del 31 de maig, cada dia a les nou del vespre molts ciutadans fan cassolades, sigui des de les finestres de casa seva o als carrers. També fan una protesta des de les llars encenent i apagant els llums de forma intermitent a la mateixa hora per mostrar el seu desacord i protestar per la repressió governamental i policial i per mostrar suport als manifestants que són als carrers. La nit passada, una amiga turca em va dir que la cassolada es va perllongar durant més de vint minuts. Cada dia s’uneix més gent a les cassolades i a les protestes de les llars, de la mateixa manera que cada dia hi ha més gent sortint als carrers.

En aquesta ocasió, en lloc d’entrevistar l’administradora de la pàgina de Facebook “Occupy Gezi”, li he enviat una llista d’idees perquè les desenvolupi de forma lliure i que, d’aquesta manera, ens posi al dia.

D’altra banda, deixarem la Derya que “descansi del bloc” i en aquesta ocasió us presento Ibrahim Ç. Va néixer a Ankara i va estudiar informàtica a la Middle East Technical University. Fa tres anys que viu a Alemanya i estudia un màster en RWTH Aachen i té planejat seguir-hi per estudiar el doctorat.

En aquesta publicació s’hi presenta la continuació de l’entrevista realitzada ahir. Podeu accedir-hi aquí.

turkey1main

Veus 5: Entrevista a una administradora de la pàgina de Facebook “Occupy Gezi”

G.Y: Kandil. OG: Demà a la nit se celebrarà una festa important per als musulmans, el Kandil. Els diaris islamistes han plantejat un discurs provocatiu, dient que els manifestants assaltaran les mesquites. Com a precaució, els manifestants han començat una campanya i han anunciat que oferiran pastes i postres típics d’aquesta celebració, per mostrar que no estan en contra de l’islam ni de cap altra comunitat religiosa.

G.Y: Erdogan. OG: Segueix al Marroc, no n’hem tingut notícies. Avui Bülent Arinc (Primer Ministre en funcions) ha ofert una roda de premsa. Primer ha llegit unes declaracions en un to de veu suau, però després, quan s’ha obert el torn de preguntes ha canviat la seva actitud. Sembla tenir canvis d’humor, no sabem com interpretar les seves paraules.

GY: Sirin Payzın, el periodista que va entrevistar Özgür Mumcu. OG: Avui Sirin Payzın ha rebut Cagan Irmak, un director de cinema. No és una personalitat política, produeix sèries i pel·lícules. Caguen Irmak ha parlat des del fons del seu cor. Les seves pel·lícules són molt populars i, per això, crec que amb aquest gest Sirin Payzın tracta de mostrar que els artistes i altres persones que no formen part de la vida política mostren el seu suport als manifestants.

G.Y: President Abdullah Gül. OG: S’ha trobat avui amb Bülent Arinc, no se sap del que han parlat. Hi ha la possibilitat que es trobi aviat amb la Plataforma Taksim (una ONG que va fundar abans que comencessin les protestes. A aquesta ONG li preocupaven els projectes de construcció al barri de Taksim). Aquesta plataforma s’ha autoproclamat representant, els manifestants no l’han escollit ni designat, però pot esdevenir un primer pas cap a la creació de ponts de comunicació amb les autoritats.

G.Y: Les xifres als carrers. OG: El ministre de Sanitat, Muezzinoglu, ha anunciat que han estat traslladats més de mil ferits a hospitals en ambulància. Per la seva banda, Arinc (el President de l’Assemblea nacional i Primer Ministre en funcions) ha dit que són 60. L’associació de metges de Turquia va dir ahir que n’eren 1714, i avui ha pujat la xifra a més de 3500.

G.Y: La pàgina de Facebook Occupy Gezi. OG: Aquesta pàgina m’ha tornat la fe en la humanitat! Els meus amics i jo estàvem enfonsats, però veient que milers de persones han enviat missatges de solidaritat, especialment des d’aquells països que el nostre govern ens ha presentat com els nostres enemics, m’ha tornat l’esperança. La gent tradueix i comparteix els nostres missatges de forma voluntària, discuteixen, unes vegades arriben a acords i altres no. És genial. No hem hagut de moderar discussions ni hem hagut d’eliminar ni un sol comentari. Encara que les autoritats clamin que la gent que comparteix informació a les xarxes socials som provocadors, ens fa sentir una mica preocupats però crec que estem fent el que cal.

GY: Quan l’entrevista estava acabada em van escriure de “Occupy Gezi” amb un missatge alarmant: OG: Un membre del parlament del CHP (El major partit de l’oposició pel que fa a membres al parlament) ha tuitejat que li havia arribat informació que 38 joves han estat detinguts i estaven arrestats per causa dels seus tuits.

263301_666364473379051_228968_n

Veus VI: Ibrahim Ç. és un jove turc que viu a Alemanya

GY: Pots dir-nos alguna cosa sobre la teva identitat? I.Ç: Jo sóc turc, formo part de la generació més jove que va rebre els principis d’Atatürk, també anomenada “plunderer” per l’actual primer ministre turc Erdogan. Vaig néixer a Ankara. Després de la meva graduació a la universitat, en no sentir-me satisfet amb la situació del meu país a causa del govern i de les seves postures polítiques, que pren de decisions no democràtiques, expressa discursos marginals i fomenta la desigualtat en l’educació, entre altres coses, vaig decidir desplaçar-me a una altra part. Alemanya em va obrir les portes amb una beca Erasmus d’un semestre i vaig quedar molt satisfet amb el nivell educatiu que hi ha. Ara estudio i treballo a Alemanya.

GY: Pots parlar-nos una mica de la comunitat turca a Alemanya? Com viu el que passa a Turquia? I.Ç: És complicat descriure la comunitat turca d’Alemanya perquè es produeixen constants dinàmiques entre aquesta comunitat i el país, però, resumint, estan en un punt mitjà ja que és discutida la seva pertinença a Turquia i tampoc no estan ben integrats a Alemanya. Aquestes són les meves observacions després de tres anys al país. Cada vegada que parlo amb altres turcs sobre Turquia sempre comencen les seves respostes amb frases com: “Fins on jo he pogut sentir o veure …”. Això és perquè els mitjans de comunicació turcs estan controlats pel Primer Ministre i fan exactament el que ell diu. Els turcs a Alemanya senten la pressió dels mitjans de comunicació turcs i, per aquesta raó, utilitzen els seus discursos. Això cal ajuntar-ho al fet que el nivell educatiu dels membres de la comunitat turca a Alemanya no sempre és elevat. Molta gent aquí dóna suport a l’AKP, però, per altra banda, he parlat amb molta gent que va recolzar l’AKP en les primeres eleccions i que després no es va sentir satisfeta amb els canvis.

GY: Com tracten els mitjans de comunicació alemanys les protestes a Turquia? I.Ç: Puc dir clarament que els mitjans de comunicació alemanys són molt objectius i expliquen les coses tal com són. El primer dia de les protestes vaig sentir les notícies a la ràdio quan tornava conduint a casa. He vist a internet com han ofert imatges de persones que eren a les manifestacions en directe mitjançant l’ús de tecnologia 3G. Els mitjans alemanys mostren els fets des del començament, parlant tant en relació a l’excés en l’ús de la força per part de la policia com de les minories violentes de manifestants que tractaven de provocar i que van ser detingudes pels mateixos manifestants.

GY: Has començat un bloc des de l’inici de les protestes. Pots comentar-nos-ho una mica? I.Ç: Mai no havia vist una sèrie de decisions tan antidemocràtiques i tan en contra dels drets humans en la meva vida. No podia quedar-me en silenci ja que també jo sóc part de Turquia i he d’estar amb els meus conciutadans i defensar els seus drets, la seva llibertat i el seu entorn. Tot va començar amb l’objectiu de protegir un parc al centre d’Istanbul, però segons s’ha estès la protesta, cada vegada més, l’actitud del govern es torna més antidemocràtica, pren decisions que van contra natura. Jo sóc enginyer informàtic però mai no havia tingut un bloc abans. Escrivia el que em passava pel cap a Facebook, però això és una cosa més afectiva i vaig decidir obrir un bloc per aquest motiu. La primera frase del primer article diu: “Benvolguts ciutadans del món”, perquè els mitjans de comunicació turcs estan callats, mostren pingüins quan hi ha gent seriosament ferida als carrers per culpa de la policia. El meu bloc és molt nou i té poques entrades però les xarxes socials i internet són la nostra font d’informació i canal de comunicació. Aquest bloc estarà actiu. D’ara en endavant intentaré escriure cada dia el que passi a Turquia en anglès perquè els ciutadans del món el puguin llegir i estar informats.

Aquí podeu trobar un article d’Ibrahim sobre les protestes al parc Gezi.

GY: Quina és la posició dels líders alemanys i europeus davant d’aquesta situació? I.Ç: El govern d’Erdogan sempre ha volgut formar part de la UE. La UE va dir que no acceptaria Turquia fins que no resolgués una sèrie de problemes, principalment els relacionats amb els drets humans. El parc Gezi ha estat la gota que ha fet vessar el got i ha posat en evidència tot el que el govern ha fet durant els últims deu anys en contra dels drets humans, ignorant allò que la societat creu i desitja. Europa i Alemanya han advertit Turquia en moltes ocasions durant els últims anys però el govern d’Erdogan creu que sempre fa el que és millor i el correcte, i que poden fer el que els doni la gana.

Alguns exemples: Alemanya, Merkel (CDU): “En un país constitucional i democràtic la policia no hauria d’utilitzar la força de forma desequilibrada”. Alemanya, Müller (CDU): “Tornar a tenir en compte el desig de Turquia d’entrar a la UE no sembla bona idea”. Alemanya, Gabriel (SPD): “Fa por”. Alemanya, Der Tagesspiegel: “El problema és Erdogan”. European Parlament, Swoboda: “La UE hauria d’aturar el procés de negociacions amb Turquia”. European Union, Nesirky: “Seguim les notícies de Turquia molt de prop” Russia, Putin: “Volem pensar que Turquia trobarà una solució mitjançant el diàleg amb organitzacions civils”. Bulgària, Vigenin: “Estem preocupats pel nostre veí”. L’agència de qualificació econòmica Fitsch ha advertit el govern que el baixarà en el rànquing si no atén les demandes dels manifestants i estableix el diàleg.

Aquesta entrevista ha estat continuada 24h més tard. Podeu accedir a la següent publicació aquí. 261585_666992716649560_1225394477_n

 

Les fotografies les he demanat a ROAR Magazin i de la pàgina de Facebook “Occupy Gezi”.

Aquesta és la pàgina de Facebook d’Occupy Gezi.

Seguiu les properes publicacions del blog a Facebook.

Seguiu les properes publicacions del blog a Twitter.