El post d’avui tracta de mostrar una perspectiva diferent i més global de la situació a Turquia. En aquest món petit, algunes persones s’enfoquen molt en les seves diferències, i quan arriben protestes i moviments socials, la gent pot pensar que està sola, que els altres no els entenen, no els segueixen, no els donen suport. En aquesta ocasió, coneixerem en Barış, un estudiant de secundària turc que ens explicarà la seva experiència. A més, donarem la paraula a cinc persones que donen suport a companys turcs des dels seus països, alguns d’ells veïns i altres més allunyats. Intentarem comprendre el que mou a aquestes persones que viuen en països a centenars o milers de quilòmetres de distància a donar suport a les protestes a Turquia. En dosis més altes o més baixes, a tot arreu la gent sap què significa la repressió policial, i estan d’acord amb què aquest no pot de ser el camí per a fer callar les creences de la gent, els seus drets i les seves queixes. I més encara quan parlem de “països democràtics”. En el meu cas, estant a Espanya, puc dir que la policia (i també els polítics que els van donar el permís) de tot el país, fa menys de dos anys va mostrar una clara evidència de no comprendre el que signifiquen els drets democràtics reals.

En aquesta publicació s’hi presenta la continuació de l’entrevista realitzada ahir. Podeu accedir-hi aquí.

turkey1main

Veus VII: Barış C. K., des d’Istanbul

Em dic Barış C. K., i sóc un estudiant de secundària a l’internat del Liceu de Galatasaray, a Istanbul, on van començar la majoria dels fets que ara afecten tot Turquia (ara molt més estesos). Mai fins ara no havia assistit a protestes, i només havia exposat les meves visions polítiques (que fins ara semblaven minoritàries) en xarxes socials a internet, però divendres passat vaig veure i difondre notícies sobre el parc Gezi sense parar. Una de les principals raons que van fer alçar la veu a persones com jo té a veure amb la forma en què el govern ha respost a les protestes pacífiques al parc Gezi. Em vaig indignar al veure vídeos en què apareixia la policia disparant canons d’aigua a boca de canó, i vaig sentir com gasejaven les rutes de sortida dels manifestants. Després la policia va tirar bombes de gas a les portes d’una cafeteria on normalment quedo amb els meus amics, me’n vaig fer a la idea: això havia de parar-se. El transcurs de divendres a la tarda va ser diferent a qualsevol protesta que havia vist a l’avinguda Istiklal. Hi havia gent de totes les edats, cantant a l’una, i les línies de davant no van dubtar en llançar constants trets de gasos lacrimògens. Ràpidament les protestes a favor d’uns arbres es van convertir en un símbol contra la brutalitat policial, que encara avui persisteix, malgrat l’atmosfera al parc Gezi. Els dies següents bàsicament seguia Twitter, i intentava difondre la informació tan ràpid com podia. Avui, el parc Gezi clama victòria, però altres parts de Turquia encara són reprimides per la policia. Abans d’aquests fets, vaig perdre les meves esperances a Turquia i vaig pensar que la majoria feia el que volia. Avui crec que hi ha esperances d’un futur democràtic. Però per a això necessitem ser escoltats seriosament i no ser vistos com “chapullers” (rastaflautes), com se’ns denomina ara.

Estambul

Centre d’Istanbul. Fotografia de Barış C. K.

Veus VIII: Misli Akdağ des de New York

Misli Akdag té 21 anys. Va créixer al Regne Unit i viu i treballa a Nova York. Els seus pares són turcs i la major part de la seva família viu a Turquia.

GY: Has estat a les manifestacions mostrant el teu suport al moviment de protesta turc. Què pots explicar sobre això?
MA: He protestat a Zuccotti Park i també davant de l’ambaixada turca. Hem cantat consignes, hem fet pancartes i hem intentat conscienciar Nova York. Molts de nosaltres desitjaríem poder estar a casa amb les nostres famílies, però treballem dur per augmentar la conscienciació aquí, és important que la gent americana sàpiga el que passa a Turquia.

GY: Què mou a la gent de Nova York a mostrar el seu suport a la gent turca?
MA: Molts novaiorquesos pensaven que les protestes durarien només un parell de dies, estan interessats a conèixer quins són els problemes reals. Molts d’ells estan en xoc perquè Turquia és considerada una república secular moderna en una zona amb polítiques molt diferents.

GY: Reprimeix el govern i la policia amb la mateixa intensitat a Nova York?
MA: Per descomptat que hi ha problemes amb la policia a tot el món, però no hi ha hagut cap gas lacrimogen recent o atacs amb canons d’aigua a Nova York! Els novaiorquesos estan horroritzats amb el comportament de la policia a Turquia. Des que la premsa turca és poc fiable, nosaltres fem servir les xarxes socials per difondre notícies sobre les víctimes de la brutalitat policial. Durant totes les nostres protestes, la policia de Nova York ha estat molt atenta i servicial, fins i tot enviava a agents turcs a les nostres zones de protestes.

NY2

NYC recolza Turquia. Fotografia de Misli Akdağ.

Veus IX: Aslı des d’Alemanya

Asli Polatdemir es va graduar a Istanbul en Relacions Internacionals i estudia un màster en Ciències Polítiques i Estudis de l’Orient Mitjà a Heidelberg. És turca i té 23 anys.

GY: Has estat a les manifestacions mostrant el teu suport al moviment de protesta turc. Què pots explicar sobre això?
AP: La manifestació de l’1 de juny a Mannheim, Alemanya, pel que vaig seguir a Facebook, va ser bastant espontània però alhora legal. Els diferents grups que hi van participar semblaven ser molt polítics, de tendències ideològiques que es podien reconèixer per les seves banderes o eslògans. El sentiment de solidaritat que connecta els individus amb diferents visions polítiques per protestar en contra de l’excessiu ús de la força per la policia i el discurs “pontifical” de AKP era obvi. No obstant això, el que vaig trobar molt cridaner va ser la renaixent competitivitat entre kemalistes i grups d’esquerres. La millor part de les manifestacions va ser veure els activistes de Carsi, la comunitat ‘anarquista’ seguidora del club de futbol del Besiktas. Ells van portar una mica d’ironia i humor amb les seves pancartes, que s’estan veient molt en l’actual aixecament a Turquia.

GY: Què mou la gent a Alemanya a mostrar el seu suport a la gent turca?
AP: Com a estudiant de Turquia, la meva motivació va ser compensar la meva absència allà amb la contribució de la meva presència física a la manifestació a Mannheim. Vaig poder almenys fer callar la meva mala consciència. Des de les meves observacions subjectives, la principal motivació de la gent de difents corrents polítics per participar a la manifestació de Mannheim va ser cridar les seves preocupacions ideològiques sobre les polítiques del govern. Els kemalistes van recordar als altres els principis d’Atatürk i el secularisme, els grups d’esquerres van cridar l’atenció als objectius revolucionaris, la comunitat kurda va subratllar la seva existència política, etc. Sobre tot, la participació en aquesta manifestació a Alemanya està relacionada amb la qüestió de la identitat híbrida de molta gent, atrapada en categories com “germano-turcs” o “alemanys amb passat turc” en una societat alemanya “blanca”.
Hi va haver també gent alemanya que va ser molt activa amb els seus eslògans i la seva solidaritat. Tinc simpatia per les motivacions individuals, a nivell discursiu – considerant especialment l’encara existent distinció imaginària entre Orient i Occident – no consideraria la motivació com innocent. Les perspectives eurocèntriques són innegables i “el complex home blanc” hi era i encara hi és a les notícies, és clar.

GY: Reprimeix el govern i la policia amb la mateixa intensitat a Alemanya?
AP: La resposta a aquesta pregunta depèn de la perspectiva política. Pel que vaig poder veure en seguir els debats dels estudiants, la “crítica d’esquerres” és que la policia reprimeix brutalment, especialment amb els grups “extremistes” d’esquerra. Però no em veig en posició de poder comparar la intensitat de la policia a Alemanya i a Turquia.

562628_503451683047758_970458027_n

Alemanya recplza Turquia. Fotografia compartida de la pàgina de Facebook TGB

Veus X: Güney Des d’Holanda

Güney té 23 anys, és una estudiant de Tecnologia de la Comunicació i desenvolupador web. Va néixer i va créixer a Holanda i és multicultural, ja que la seva identitat és germano-turca.

GY: Has estat a les manifestacions mostrant el teu suport al moviment de protesta turc. Què pots explicar sobre això?
G: Va ser estimulant veure que molta gent com jo se sentia enfadada pels recents esdeveniments provocats pel Govern de Turquia i el seu líder Recep Tayip Erdogan.
Tristament, aquí a Holanda no podem fer altra cosa que mostrar el nostre suport i solidaritat amb els que són a Turquia i creuen en els mateixos ideals que nosaltres i ara lluiten per ells als carrers.

GY: Què mou a la gent a Holanda a mostrar el seu suport a la gent turca?
G: Per aquells que no saben molt sobre els turcs i la mateixa Turquia, imagino que va ser emocionant veure els turcs a la protesta d’Holanda. Els mitjans de comunicació inicialment van ser lents a l’hora de mostrar les coses, així que vam haver de confiar molt en les xarxes socials i en manifestacions com les que hi ha hagut a Holanda per fer córrer la veu.

Moltes de les reaccions que he vist en realitat eren molt favorables, tenint en compte que tots protestem pels mateixos drets i els mateixos ideals que la gent que viu aquí.

GY: Reprimeixen el govern i la policia amb la mateixa intensitat a Holanda?
G: Que jo sàpiga, no. Hi ha alguns incidents aïllats en un recompte anual, però a part d’això no puc anomenar res. Cal destacar que en les protestes a les que vaig ser, la policia que estava present va ser aplaudida pels manifestants, per la seva paciència i comprensió.

Holanda

Holanda recolza Turquia. Fotografia enviada per Güney.

Veus XI: Israel Solorio des de Mèxic

Israel Solorio té 32 anys, és de Mèxic i té un doctorat en Relacions Internacionals i Polítiques d’Integració Europea. És membre de la xarxa internacional # YoSoy132 i és investigador i activista de la 132 DataAnalysis.

GY: Has estat a les manifestacions mostrant el teu suport al moviment de protesta turc. Què pots explicar sobre això?
IS: Des # YoSoy132, vam organitzar una protesta davant de l’ambaixada de Turquia. A causa de la urgència de l’assumpte, ens vam organitzar un dia abans per mostrar la solidaritat amb el poble turc.
Al voltant de 50 activistes van arribar a l’ambaixada, la majoria d’ells de # YoSoy132, però també ciutadans que volien mostrar el seu suport. Fins i tot gent dels carrers que no sabien de què anava la protesta s’hi van acabar unint.

GY: Què mou la gent a Mèxic a mostrar el seu suport a la gent turca?
IS: Fa un any vam estar als carrers protestant per la imposició d’un president al nostre país, no volíem tornar enrere a un Mèxic autoritari com en el passat. Des Turquia, malgrat la distància, ells van mostrar solidaritat amb la causa. Avui les paraules creuen de nou les fronteres i els oceans, i connectem els nostres cors.
Darrerament hem seguit les protestes a Turquia. Els hem vist mostrant al món sencer la seva dignitat. Els vam veure anar pels carrers com a germans i germanes. Avui també nosaltres mostrem la nostra solidaritat amb ells com a part d’un moviment global que lluita per un món diferent, un món més just.

GY: Reprimeix el govern i la policia amb la mateixa intensitat a Mèxic?
IS: L’1 de desembre de 2012, quan Enrique Peña Nieto (el president de Mèxic) va prendre el poder, vam experimentar un dia repressiu molt intens en ciutats com Mèxic DF o Guadalajara. Aquí sabem el que és la repressió i això fa que ens sentim identificats amb el poble turc.

5993_10152880551830506_400045249_n

Mèxic recolza Turquia. Fotografia enviada per Israel Solorio

Veus XII: Bojan des de Bosnia

Bojan és de Sarajevo, Bòsnia Herzegovina. Té 24 anys, és psicòleg i activista de drets humans i dels animals.

GY: Has estat a les manifestacions mostrant el teu suport al moviment de protesta turc. Què pots explicar sobre això?
B: Avui, a dia 5 de juny de 2013, la gent a Sarajevo ha volgut mostrar el seu suport a la gent de Turquia. Alguns d’ells van venir al centre de Sarajevo amb banderes turques i bosnianes, intentant enviar un missatge des de Sarajevo, que la gent sent com sent la gent a Istanbul, Ankara… Ens va ajudar un petit grup de gent que viu i treballa aquí a escriure missatges en turc. En un moment donat, la gent va venir a mostrar el seu suport al poble turc des d’altres parts de la ciutat per participar en una protesta davant dels edificis principals del nostre país, on els polítics prenen les grans decisions. Tots els manifestants unim dues protestes en una i estem molt orgullosos.

GY: Què mou la gent a Bòsnia a mostrar el seu suport a la gent turca?
B: Bòsnia té grans connexions amb Turquia. Som el mateix poble, la nostra llengua és similar. El que fan ells ara a Turquia, ho vam fer nosaltres aquí un dia. Hem de lluitar pels nostres drets en tot el món, units. Avui a Istanbul, demà a Sarajevo, i el dia després potser a Moscou, qui sap. Hem d’alçar les nostres veus per salvar les coses en què creiem. Només units serem forts.

GY: Reprimeix el govern i la policia amb la mateixa intensitat a Bòsnia?
B: Bé, a Bòsnia s’ha reformat la policia, així que nosaltres no podem fer el que vulguem… és diferent en una federació i en una república, diferents lleis, etc. Així que crec que la policia a Sarajevo ara és molt millor que a Sarajevo Est, que pertany a una república. És complicat aquí, tenim dues policies diferents i no és igual a cada ciutat. Tot això són qüestions polítiques que són difícils d’explicar, però generalment no tenim problemes amb la policia; ells fan la seva feina i nosaltres la nostra, però el més important és que ells no són violents amb la gent.

BOSNIA

Bosnia recolza Turquia. Fotografia enviada per Bojan

Aquesta és la pàgina de Facebook d’Occupy Gezi.

Seguiu les properes publicacions del blog a Facebook.

Seguiu les properes publicacions del blog a Twitter.